O Galego,hoxe
Adéu a l’escriure al Diari de Vilanova en català?
Froilan Franco
Tot en aquest món té el seu final,i n’hi ha poques coses més fugisseres que esciure a la premsa...!-.L’actualitat és canviant per naturalesa,i les persones que no s’dapten a aquesta llei estan abocades a la més trist de les desaparicions,la de la irrellevància i l’oblit-.Tot s’acaba,sí, i la vida continua-.L’escriure,ecara que sigui a la Bústia del Diari,també-.
Cal,doncs,dir adèu a l’escriure a la premsa comarcal,com ara el Diari de Vilanova,però en cap cas a la vida,que continuarà amb les seves joies i els seus drames,els seus goigs i les seves ombres,fins que nosaltres i les notres vanitats no siguin res més que records a la memòria dels qui ens van estimar (sic)-.
Un Privilegi !
Aquesta és la meva sensació que predomina quan en penso en el que ha significat per a en Froilan Franco l’oportunitat d’haver escrit al Diari de Vilanova,premsa local i comarcal ,que compraré divendres rere divendres al meu quiosc-.Un privilegi,no només perquè n’he pogut escriure en la meva segona llengua més pròpia,sinó perquè l’he pogut fer amb total llibertat i sense cap condicionament de cap mena,una cosa que haig d’agrair a la confiança i la generositat de la direcció del setmanri vilanoví i,així el vull creure,a la no menys generosa acollida dels lectors i les lectores,que sí que els tenia-.
Ep !.Quan vaig començar a enviar o cartes a la Bústia o articles d’opinió,el març de l’any 1994, o per defensar l’Escola Unitària Mixta “Puigmoltó” de Sant Pere de Ribes perquè la volien suprimir d’un plomàs,tenia els meus dubtes que això d’escriure al Director del Diari de Vilanova,pogués donar per a més de tres o quatre escrits,i aquest era el meu objectiu inicial-.
El fet d’arribar a molts articles d’opinió i molt ben presentats, de collita pròpia, és una mesura de la meva satisfacció,com també n’és d’haver dominat l’ús de la llengua catalana així com l’haver obtingut la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes el dia 28 d’abril de 1995,providencialment el dia del meu aniversari,en l`àmbit de la meva dedicació com a Mestre de Català a la creació del Club Amics de l’Eco,un Taller d’Escriptura,ressò dels Clubs de Parla d’en Josep Maria Espinàs, entre la població escolar sitgetana sobre temes “a Sitges,de Sitges i per Sitges” sota el segell de la “Figuera de les Tres Branques” (figuera emblemàtica al pati escolar) del CEIP Esteve Barrachina,potser el gran plaer professional més gran de la meva vida a la Vila de Sitges-.
Al llarg de tants anys,puntejats per la recerca i l’estudi de la trajectòria de l’escola pública i l’ensenyament primari públic i per les felicitacions dels meus lectors/es,he tingut ocasió de contemplar junts,coses,fets,personatges i detalls dels temes escolars i d’altres que potser no eren tant de l’escola pública,però que sempre es poden mirar que són escrits d’un mestre públic de la Vila-.
Mai no he confòs,que jo en sàpiga (1994-2006...) la professionalitat amb l’hedonisme enfebrat,i he procurat sempre no caure en el parany de mesurar la devoció per l’escola pública sitgetana per la seva exclusivitat,només a l’abast d’uns pocs escollits per la Pedagogia-.Al contrari l’he dit molt sovint,-potser massa-,i el repetiré un cop més i per darrera vegada,amb més força que mai: la recerca i l’estudi de l’escola pública primària de Sitges és molt senzilla,aquella que tothom pot gaudir recolzats com van fer amb mi des de l’Equip Directiu del CEIP Esteve Barrachina fins l’Arxiu Històric de Sitges,on els seus Directors van ser la meva motivació per seguir endavant-.
Sí voldria acomiadar-me de Diari de Vilanova,com a subscriptor,no pas com a lector empedreït del Diari (1975-2007) amb uns versos d’en Salvat Papasseit,traballat a les meves classes,que en semblen molt adients a l’ocasió: “Res no és mesquí /perquè els dies no passen / no arrriba la mort / ni si l’heu demanada / I si l’heu demanada / us dissimula un clot / perquè per tornar a néixer / necessitem morir”-.
Sr Director el que si seguiré fent des de la Vila de Sitges i més ara que tinc Internet,és enviar-li nous Articles d’Opinió,però,com va informar-me el meu amic en Ramon Francàs,només de temes sitgetans o comarcals-.No m’importa la no publicació,perquè el que no renunciaré mai a Catalunya és al català i la literatura catalana-.
www.plomador09@yahoo.es
Curso de Lingua Gallega
Documento de Identidade de la Sabela
DNI
Expedido a Sabela Alvarez Vispo
pola Dirección Xeral de Seguridade; Equipo:2006-.Registro 31 - XII -2006
----------------------------------
Naceu en Loiba.Província A Cruña o 29 de Abril de 1938
Filla de Luís Alvarez e de Juliana Vispo
Estado Civil casada Profesión Perito Mercantil o Enxeñeira Tecnica de Comercio
Domicilio en a Sitges Provincia de Barcelona
Rua Pompeu Fabra Nº 2- 2º dereita
Expedido en Q Cruña Provincia a Cruña
O dia 7 de Xullo de 1999 (Caduca ós 5 anos)
Unhas palabras limiares para un método de Galego non poden ser unha análise critica dese método-.A miña función é a de erguer un pequeno porche de acceso a este edificio,e non a de desmontar a sús estructura co gallo de comprobar a solidez do aparello-.
Un método de Galego que agora se publique,deberá,xa que logo,formular normas e adoptar decisións,que nos poden inteiramente coincidir coas formuladas e adoptadas por métodos publicados anteriormente; e mesmo cada método,nas súas sucesivas edicións,oferecerá correccións, que a experiencia aconselle-.
O Galego de hoxe vai ser un idioma vivo e coidamos que así ha ser máis efectivo-.
-----Vocabulario pra deprender divertindose:
*E polegar, e indicador, e medio ou corazón, a uña ou unlla, e anular, e meiniño,son los dedos de la mano-.Tamben e pulso,e dorso,a palma e anelo,e coteno-.Un dedo te a falanxe,a falanxiña i a falaxeta-.
*A cara é o primeiro en que se repara ó coñecer a unha persoa-.Dise que a cara - a faciana- é ó espello de alma-.Sexa esto certo ou non,o caso é que a xente é o que lle queda máis grabado...!
*E pescozo, a gorxa, a fazula, os beizos, a orella, o nariz, a meixela, a pewstaña, a tempa, o curuto, o cabelo, a fronte, a cella-.
----A Pronuncia
*Hai vocals pechades e curtes,coma as dos artigos o e a (o primeiro,a faciana),e abertes e longas,com son ó (en ó coñecer) e á (en á xente)-.
*O conxunto nh (de unha,cunha,algunha,etc) pronúnciase un-ha,cun n forte e nasal coma o final de non,son,avión,combustión,etc)
*O sonido x galego é moi forte cando non forma parte dos grupos cultos; soa como xe en palabras comúns como baixo ou xantar; soa como ese en palabras cultas como experiencia ou exame-.
A unha proba
Traducir ó castelán:
Sabela,ela decidíu unha conta corrente nun banco:tiña moltas ganas de aforrar cartos pra poder facer unha viaxe ó extraxeiro-.O lume espallouse axiña por toda a casa-.No mes de Xullo andaban a sega-lo trigo e máilo centeo-.
posted by El Froi at 1:09 AM
0 comments
